# Nọ́mbà àdábáyé

(Àtúnjúwe láti Natural number)
Àwọn nọ́mbà nínú ìmọ̀ mathematiki
Basic
${\displaystyle \mathbb {N} \subset \mathbb {Z} \subset \mathbb {Q} \subset \mathbb {R} \subset \mathbb {C} }$

Nọ́mbà àdábáyé ${\displaystyle \mathbb {N} }$
Nọ́mbà alòdì
Nọ́mbà odidi ${\displaystyle \mathbb {Z} }$
Nọ́mbà oníìpín ${\displaystyle \mathbb {Q} }$
Nọ́mbà aláìníìpín
Nọ́mbà gidi ${\displaystyle \mathbb {R} }$
Nọ́mbà tíkòsí ${\displaystyle \mathbb {I} }$
Nọ́mbà tóṣòro ${\displaystyle \mathbb {C} }$
Nomba aljebra ${\displaystyle \mathbb {A} }$
Nọ́mbà tíkòlónkà

Complex extensions

Quaternions ${\displaystyle \mathbb {H} }$
Octonions ${\displaystyle \mathbb {O} }$
Sedenions ${\displaystyle \mathbb {S} }$
Cayley-Dickson construction
Split-complex numbers ${\displaystyle \mathbb {R} ^{1,1}}$
Bicomplex numbers
Biquaternions
Coquaternions
Tessarines
Hypercomplex numbers

Other extensions
Other

Nominal numbers
Serial numbers
Ordinal numbers
Cardinal numbers
Nomba akoko
Constructible numbers
Computable numbers
Integer sequences
Mathematical constants
Large numbers
π = 3.141592654…
e = 2.718281828…
i (Imaginary unit) ${\displaystyle i^{2}=-1}$
∞ (infinity)

This box: view  talk  edit

Nínú mathematiki, àwon nọ́mbà àdábáyé, tàbí nọ́mbà àdábá (Natural number) lé jé òkan nínú àkójopò {1, 2, 3,...} (èyun nọ́mbà odidi rere) tàbí òkan nínú àkójopò {0, 1, 2, 3, ...} (èyun gbogbo nọ́mbà tí kí se tí òdì).

A n ló nọ́mbà àdàbà fún kíkà ("Ọsàn mefa lowa ninu apẹ̀rè yị); bé ni á sí tún n ló won fún sisé ètò elésèsè ("Ipo keji ni Bùkọ́lá mu ninu ìdíje sàyẹ̀nsì odun yi").[1]

1. "Natural Numbers". Brilliant Math & Science Wiki. 2010-01-01. Retrieved 2022-07-28.